En el post anterior vaig ser una mica ingenu, ja que l'enigma "arquitectònic" tampoc era tant difícil. Oi, Sr. Anònim ??. Efectivament la placa en qüestió está situada a la Torre del Sol, carrer Joan Bardina, on abans suposo que devia estar la entrada del servei.
Per tant, premi per al Sr. Anònim (per cert, es omnipresent, el trobo per tot arreu !!), una de musiqueta que m'agrada....
http://www.youtube.com/watch?v=OEMJKwb97cs
I seguim amb el Concrurs, i continuem amb façanes curioses/destacades/numerades....
A veure aquesta.... Algú sap on es ????
Algú sap que signifiquen les lletres ???
Sr. Jordi, Sr. Anònim, demostreu el que sabeu !!!
I, per rematar, reprenem una secció certament i injusta oblidada. Ja ho sé, ho esteu desitjant, esteu delint per tornar a il.lustrar-vos amb........ El Santboianès, un idioma al teu abast !!
I avui, ens introduirem en l'ignot món de la dietètica i la gastronomia per exposar un mot clarament representatiu del santboianés mes nostrat, especialment dins l'ambit sociològic de les edats mes o menys avançades...
Ens referim al.... LLAGURT
Amb aquest mot o expresió oral ens referim al producte provinent de la fermentació de la llet amb una sèrie de bacteris de nom irreproduible i que ens confereix una sèrie interminable de beneficis a la nostra salut física, mental, espiritual i, àdhuc esportiva (i si no em creieu, recordeu quina era la principal font d'alimentació del nostre Hristo, el trepija-àrbitres, búlgar tot ell).
Aquest magnífic producte lacteo-fermentatiu també es pot conèixer com a "Yoghourt", "Yogur", "Iogur", "Iugur", i moltes altres acepcions. En cap d'elles, però, hi trobem el més pur aroma de la parla santboianesa de llarga tradició i elevat promig d'edat.
Per cert, a veure si sou llestos, i algú es capaç d'explicar l'estret lligam que hi ha entre aquest producte mai-ben-ponderat (en concret una marca) i la nostra mai-ben-governada Vila.
Doncs apa, senyores i senyors, ladies and gentlemen, damen und herren, per avui ja ens hem il.lustrat prou, oi ?.
Recordem que s'accepten sug.gerències i propostes (deshonestes si pot ser).
Abstenir-se fil.lòlegs professionals, polítics en actiu i altre tipus de gent sospitosa.
Amén
2 comentaris:
Bé amic Joan:
Aquesta vegada m`has enxampat. La façana de la fotografía és evident on és: sóm a cal Torrents, la casa on va néixer el malaurat i anyorat Agustí Torrents, fill de la nissaga del mateix nom. Vol dir que som en el carrer Eusebi Güell, a l`alçada del vuitanta, si fa no fa, pujant cap al Bori a la "sera" (mot santboianès) de la dreta. El dubte el tinc amb les inicials J. T. El casal va ser acabat el 1932 Després de Crist. Tot em fa pensar que la "T" correspòn al cognom familiar Torrents. El problema és la "J": Joan ?, Josep?, Jaume ?. Ès el dubte que em rosega per dins. Si algú ho sap, que rebi ell el premi, m`ho tindré ben merescut.
I parlant de premis, avui sí que l`has encertat: m`agrada molt l`Ovidi i encara algún cop escolto la seva obra per mí extraordinària: faré vacances, la fera ferotge, la cançó de les balances, homenatge a Teresa... i tantes altres meravelles que van quedar gravades en l`imaginari col.lectiu. Per cert, el cantautor d`Alcoi va tocar i cantar algun cop a Sant Boi. Recordes quan i on ?
M`agrada això del diccionari "català-santboianès": és veritat que existeix i l`hem de recuperar. Te`n dic una: "Vés a comprar una garrafa de vi al SANDICAT", en referència al sindicat dels pagesos al carrer de la Plana, just al davant del "forran del vidre"...
Ah! la relació entre una coneguda marca de LLAGURT i la nostra vila podria ser que fóu aquí -quan temps era temps- un emprenedor Sixto Pers casat amb una pubilla santboiana i resident en el carrer de Sant Pere, va idear els llagurts de sabors de fruites (amb o sense trossets) i, el millor de tot, ho va patentar, amb la qual cosa l`home es va fer ric del cagar. Vet`ho aquí que d`aquesta manera va poder fer-se un xaletàs en el solar cantoner de Pintor Fortuny amb Francesc Macià (abans Alberto Arbós).
Ei! i si consideres que mereixo algun "premit" i atès que a ambdós ens agrada el taiatru, pot bsucar algún gag d`en Guix i Murga o bé una cançó del mai-prou-ben-valorat cantautor santboià Santi Vendrell, ídol de la meva joventut.
(Què se`n dèu haver fet d`aquest xicot?)
M`encanta el teu bloc. Un dia et convidaré a fer un "suau".
Jordi.-
Ei nano:
on abans he escrit "pot bsucar", volia escriure "pots buscar".
Disculpa`m el disbarat.
Bona nit.
Jordi patordi cul de simbordi
Publica un comentari a l'entrada