diumenge, 23 de desembre del 2007

Nadal

Només desitjar-vos a tots (i totes, òbviament) unes bones festes i una gran entrada-sortida de any vell-nou !!














NADAL

A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar

Joan Salvat-Papasseït

Continuará.......



divendres, 14 de desembre del 2007

El Concrurs !!!

Hola amics ! ( i amigues, es clar, no fos cas que comencèssim malament...)

M'he passat tota la setmana bussejant per els móns internétics, i més concretament per els averanys bloguistes i he quedat esparverat, esmaperdut, garratibat, bocabadat i, àdhuc (Montilla dixit) corprés de la quantitat i qualitat de blocs (o blogs ?) que es troben a la xarxa.

I que faig jo amb el meu bloget acabat de neixer, com qui diu ???.
Doncs suposo que el que fa tothom, el que em vingui de gust, oi ?

I ara tinc ganes de reflexionar (ai, ai,ai) sobre una acció o fet que trobo que practiquem poc.

El BADAR.

Si senyor !. Quina gran cosa el badar !!!. I no parlo del badar de quedar-se clavadet al sofá amb la neurona anestessiada tot empassant-se qualsevol programa televisiu. ..
No,no,no. Jo parlo del badar de contemplació de qualsevol cosa, amb les neurones bullint d'activitat i processant, processant, processant.... No sé si m'explico....

Badar tot contemplant un paisatge (que típic, oi?), tot olorant una menja, tot escoltant Mozart (o Neil Young, per que no ?), tot tocant un cos....

Badem una miqueta més, caram !!!. Uns segons diaris de badamenta milloren la circulació de la sang, augmenten el perímetre toràcic i disminueixen significativament les taxes de colesterol-HDL, triglicèrids i mala llet. I si badem una miqueta possiblement començarem a veure coses que ni ens haguèssim imaginat que existien. Si, si, es veritat !. Descobrirem colors desconeguts, sons frapadors......................... Vale, vale, paro !!!

Si, si, "se me ha ido la olla"......

Retorno. Badem !. I si per aquelles casualitats badem una miqueta per la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila, i mirem cap amunt (atenció al trànsit !!!!!), descobrirem cosetes.... cosetes de Sant Boi ( ai, mira, com el nom del blog !. Quina gràcia, oi?).
Perque aqui tots ens em els xulos de conèixer Singapur, Sebastopol, Johannesburg o Salt Lake City pero..... coneixem el que tenim al costat de casa ????.

I es per aixó que, seguint la tradició d'aquest blog, encetem una nova secció:
EL CONCRURS !!!!!

A veure qui es el xulo/xula que ens sap dir qué es aixó i, sobretot, ON ES !!










De moment no hi ha premi, pero estem estudiant el tema.

Vinga, valents/tes, demostreu que sabeu passejar i badar !!

Continuará


dilluns, 10 de desembre del 2007

Teiatru i altres comèdies....

Hola buenes !! Ja tornem a ser aquí.

Avui encetem una altra secció. "El teiatru i altres comèdies....". Com que el bloc es diu Cosetes de Sant Boi sería llògic pensar que parlarem del teatre (o teiatru en Santboianès estricte) que es fa a Sant Boi. Perque la veritat es que a Sant Boi ES FA TEATRE, i no només ens referim a les representacions esperpèntiques d'alguns responsables i capdavanters de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila....

Doncs sí! Hi ha teatre. Bo i dolent. Millor i pitjor. Brillant i menys lluit. Pero sempre heroic. Perque la veritat es que es una autèntica heroicitat fer teatre (o altres comèdies i arts en general) a la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila, on diuen que fa temps hi havien fins a CINC sales de cinema i QUATRE sales de teatre.

Que queda avui ?. Cinema: Rien de rien, niente, res de res, nothing !!! (Cine-clubs apart, es clar...)

Teatre: Una sala "desconeguda" (la de l'Hospital Psiquiàtric Masculí), dues sales "mortes" (la de l'Ateneu Santboiá i la de l'Ateneu Familiar, malgrat els esforços de alguns per mantenir-les vives), una sala en perill de mort (la del Centre Parroquial), i unes quantes sales polivalents municipals, no aptes per fer teatre de veritat.
Els que tenim una edat (o dues !!) encara recordem amb "gallina de piel" els assajos i pre-estrenes de Dagoll-Dagom a l'Ateneu Santboiá.

Enfi. En continuarem parlant..... (I un Auditori ? No pot ser que vinguin gent com la Simfónica del Vallès, i actuin... Calla ! ja t'he dit que en parlarem, oi ?. Si, pero es que vaig a Viladecans i.. Te quieres callar !!!!!!. Buenu,buenu......... pero en parlarem, eh !)

Després d'aquesta interrupció del subconscient anem al gra. Farem una mica de crónica de espectacles que hem vist darrerament, mes que res per fer-me el xulo de que vaig al teiatru a la capital.

A saber......

1.- RUDDIGOR O LA NISSAGA MALEIDA




Al Versus Teatre, un teatre "capsa de llumins". Només us haig de dir que per anar a platea s'ha de passar pel mig de l'escenari. O sigui que si a mitja obra vols marxar, no pots!.
La obra es un musical (opereta) de Gilbert & O'Sullivan (res a veure amb el llefiscós cantant dels anys 80 (?)). Aquests son els mateixos autors del "Mikado". Bona.
Intèrprets: Colla de jovenalla sortida de l'Institut del Teatre, especialitat musicals. Música en directe (un piano i s'acabat !). Bones veus, molt d'entusiasme.
Resum: Em va agradar. La recomano.


2.- L'ONCLE VÀNIA




A la Biblioteca de Catalunya. Veure teatre aqui es impressionant !
Aqui no hi ha "trampa ni cartón". Res de efectes especials, llums les imprescindibles, decorats-atrezzo el mínim. Els actors, el texte i tu. No hi ha més. Pots sentir la suor, pots arribar a olorar-los, pots apreciar cada arruga de la pell, cada expressió , cada gest, cada mirada, cada..... TOOOOT !!

La obra: "L'Oncle Vània" de Anton Txekhov (s'escriu així, oi?)
Buenuuuuuuuuu.... es rus. La fatalitat. El destí. En recordava al Van Gaal: Siempre negatiffo !!. Ui ! Si estic parlant de un classicás...Enfi, iconoclasta que es un!

Els actors: Consagrats. No em feu dir noms, que no m'en recordo..
Resum: Bé. Professional. Amb alts i baixos. La recomano ? Psé.



3.- CIRC CRIC

No hi poso cap imatge, perque vaig amb presses.

Lloc: Carpa al Mercat de les Flors.

La obra: El de sempre, o sigui,............... GENIAL !!! Circ sense feres, amb dignitat, "savoir faire", números variats (el tipus dels barrets, impressionant !!!!), música de qualitat en directe (gran Victor Amman), enfi....

Els intèrprets molt bé. Sensacional en Leandre....


Resum: Jajajajajajajajajajajajajajajajajajaj (pausa per la tendresa) jajajajajajajajajajajajajaj (pausa per la reflexió) jajajajajajajajajajajajajaja (pausa per comprar un nas de pallasso-sense-fronteres) JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJ !!!!

La recomano: SI !!!!!


Per cert, m'han arribat rumors de que igual apareixen per la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila. Algú sap alguna cosa ????



Doncs apa ! Ja hem fet la crònica teiatrera. M'en vaig a dinar !



CONTINUARÁ






















dimecres, 5 de desembre del 2007

Apa, som-hi !!

Per fi m'he decidit !. Ja es difícil ja, aixó de arrencar a escriure una mica. Sobretot quan veus que hi ha gent que té (o fa) blocs molt ben treballats, amb cara i ulls, amb substància i aparença.
Enfi, com diria aquell... "Adelanteeeeeeeeeeeee" !!!
Diuen que els gossos s'assemblen tots als seus amos, oi?. Doncs amb aixó dels blocs deu passar el mateix. Per aixó aquest será (o es) un bloc inconstant, intermitent, postejat a batzegades, pero la intenció es que sigui molt, molt, molt de la conya. Total per quatre dies que hem de passar aquí, doncs passem-los el millor possible, oi ?.
Ja anireu veient les meves passions i/o odis, les meves dèries, que m'atrau i que no.....
TOTAL..
Començarem creant una secció d'aquest bloc que espero que es converteixi en mítica i de consulta indispensable per a tots els ciutadans/nes de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila.
La secció "EL SANTBOIANÈS, UN IDIOMA AL TEU ABAST..."
En aquesta secció tractarem d'aquells termes, mots i/o expressions pròpies o característiques de la parla habitual o popular dels nostres conciutadans, potser també extensives a altres terres de la nostra comarca baixllobregatina.
Aquesta secció la encetarem amb un mot absolutament propi i exemple cabdal del Santboianés més nostrat.: "RUMBI"
Efectivament, senyores i senyors, amb aquesta expressió es designa una pràctica pressuntament esportiva, on trenta individus (quinze i quinze) en calça curta (amb excepcions quan fa fred o es tracta de individus delicats...) es disputen la possessió de una bimba amb forma de meló, tot aprofitant qualsevol ocasió per estomacar qualsevol individu de l'altre bàndol.
El mot en qüestió es derivat de la poc afortunada expressió anglesa "RUGBY", nom de una bonica població (suposo, perquè no hi estat mai) anglesa, que va adoptar el nom d'aquest pressumpte esport (o va ser al revés ??).
Val a dir que, en el fons, la lluita per la pilota, etc. es una mera excusa per poder posar-se fins el capdamunt de cervesa i altres begudes espirituoses una vegada acabat el temps reglamentari de joc.

Veieu unes imatges il.lustratives

























A la nostra ínclita i mai-ben-governada vila aquest esport (el RUMBI) es tradició i els nostres conciutadans són famosos arreu dels diferents continents per la seva destresa i habilitat en la pràctica del mateix (especialment en l'apartat de cervesa i altres begudes espirituoses).
Fins aquí la secció "El santboianés, un idioma al teu abast" d'avui.
Evidentment, s'agrairán aportacions sobre el mot d'avui, comentaris positius, i ensabonamentes. Abstenir-se fil.lòlegs i llicenciats en llengues (vives o mortes).
Continuarem properament amb aquesta secció i d'altres.