Bo,bo,bo,bo,bo.
Endevinalla.... Nom del vibrafonista ?? Nom del clarinetista ?? Nom de l'individu de color (negre !) que treu el cap per darrera del clarinetista??. I per acabar, nom de la película ??????
dimecres, 21 de maig del 2008
Musiquetes
Mes Concrurs
Hola, hola, hola, senyores i senyors, continuem endavant amb la nostra secció de recull-exposició de coses-objectes-elements dignes de veure i/o ressenyar a la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila.
D'entrada agraïm a la amiga Rosa la indicació de un altre rellotge de sol, pel carrer Baldiri Comas. Es aquest:
Evidentment, es un rellotge "modern", pero amb el valor de testimoniatge de la ubicació de l'original (1904, "ahí es ná" !!). Gràcies.
A continuació agraïm a l'amic Xavi, el marginat o marginal, (ho dic pel bloc "el marge", je, je) , l'intent, reeixit per altre banda, d'enfonsar aquesta secció tot publicant un comentari (precís i preciós, com sempre) sobre una pedrota que volia incloure com a enigma per tots els concrursants. Bé, tots, tots...... en JPCdeS i algún mes......
La pedrota es aquesta:
I ja sabeu tots on es, oi ? No ??? No m'ho puc creure !!. Es impossible que, observadors i tafaners com sou, no us hagueu fixat en la pared de l'Ateneu tot intentant abandonar la nostra inclita i mai-ben-governada Vila en qualsevulla mitjá de transport per la Avgda. Maria Girona. Enfi.. sembla ser que aquesta pedrota prové de l'antiga masia de Ca l'Amigant i la creu seria com la signatura del picapedrer o artesá "ad-hoc". Xavier Marginal dixit.
Ale, ladies and gentlemen, tornarem properament amb altres seccions d'aquest modest bloquet, que es petitet pero trempadet, oi que si ??
P.D. Del rumbi no en parlo.
D'entrada agraïm a la amiga Rosa la indicació de un altre rellotge de sol, pel carrer Baldiri Comas. Es aquest:
Evidentment, es un rellotge "modern", pero amb el valor de testimoniatge de la ubicació de l'original (1904, "ahí es ná" !!). Gràcies.
A continuació agraïm a l'amic Xavi, el marginat o marginal, (ho dic pel bloc "el marge", je, je) , l'intent, reeixit per altre banda, d'enfonsar aquesta secció tot publicant un comentari (precís i preciós, com sempre) sobre una pedrota que volia incloure com a enigma per tots els concrursants. Bé, tots, tots...... en JPCdeS i algún mes......
La pedrota es aquesta:
I ja sabeu tots on es, oi ? No ??? No m'ho puc creure !!. Es impossible que, observadors i tafaners com sou, no us hagueu fixat en la pared de l'Ateneu tot intentant abandonar la nostra inclita i mai-ben-governada Vila en qualsevulla mitjá de transport per la Avgda. Maria Girona. Enfi.. sembla ser que aquesta pedrota prové de l'antiga masia de Ca l'Amigant i la creu seria com la signatura del picapedrer o artesá "ad-hoc". Xavier Marginal dixit.
Una vegada fet aquest preàmbul, nosaltres a "lo nuestro", com en Just Moliner !. Continuem amb el tema de les reixes de forja. La del post anterior era facileta,facileta, oi ? I com sempre l'amic JPCdeS va ser el primer a atrevir-se a respondre. Primer ? Ünic ?..... tant se val..... Les properes reixes-enigma son les seguents....
Una de FACILONA, FACILONA:i una altre potser no tant xupadeta......
Doncs apa, ja teniu feina per fer. Passejeu, mireu, fixeu-vos en les cosetes, tafanejeu, enfi, feu una mica el dròpol, que també convé de tant en tant.Ale, ladies and gentlemen, tornarem properament amb altres seccions d'aquest modest bloquet, que es petitet pero trempadet, oi que si ??
P.D. Del rumbi no en parlo.
dissabte, 10 de maig del 2008
Musiqueta
ENORME, BRUTAL, SENSACIONAL, INCREIBLE !!!!!
(Es nota molt que m'agrada, oi ?).
Tampoc sabeu qui es ?? Pista: Ha actuat a BCN fa poquíssim...
Santboianès
Hola amics i amigues ! Ja tornem a ser aquí, i aquesta vegada amb la secció estrella d'aquest blog (o bloc, o el que sigui). Efectivament, senyores i senyors, reprenem el nostre repàs a la sabiduria popular viatjant per l'ignot món del... "Santboianès, un idioma al teu abast".
Avui descriurem un mot o expressió verbal característic de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila i de les seves gents. Ens referim a la popular acció de ESTURVIAR
Amb aquesta bonica expressió es designa l'acció de augmentar l'ingrès (o producció) de qualsevol cosa o substància i, sobretot, limitar-ne la despesa o ús. Tot això amb l'anim o intenció de incrementar les existències de dites coses o substàncies. I vosaltres, llestos com sou, direu...... "però aital definició no correspon al molt catalanesc mot "estalviar" ???". I jo us contestaré..... "vosaltres ho heu dit... mot catalanesc... però no en santboianés !!!". Doncs si, ladies and gentlemen, des de temps immemorial el fet de "esturviar" es inherent a la idiosincràsia santboiana (i fins i tot, santboianesa !), especialment en els quefers diaris de la població de certa edat. Curiosament, aquesta genuïna expressió no s'ha traslladat a les diferents variants de utilització, no diem "Caixa d'Esturvis de Matafaluga" per exemple..... Les darreres teories suggereixen que la raó de utilitzar aquesta expressió es per diferenciar la acció de "Esturviar-Estalviar" amb relació a l'objecte de cuina que té com a missió impedir que es malmeti la taula o similar amb la extrema escalfor provinent dels recipients que emprem per cuinar (els estalvis de tota la vida...). Que en som de llestos i espavilats els santboians, oi ? Enfi , amics i amigues, fins aqui la sessió d'avui de "El Santboianès, un idioma al teu abast". Com sempre, damen und herren, ens acomiadem de tots vosaltres desitjant que aquestes pinzellades lèxico-lúdico-culturals us siguin profitoses, i esperant els vostres suggeriments i comentaris.
PD. Per cert, els del rumbi-mitjans van palmar. Casum l'olla !!!!
Avui descriurem un mot o expressió verbal característic de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila i de les seves gents. Ens referim a la popular acció de ESTURVIAR
Amb aquesta bonica expressió es designa l'acció de augmentar l'ingrès (o producció) de qualsevol cosa o substància i, sobretot, limitar-ne la despesa o ús. Tot això amb l'anim o intenció de incrementar les existències de dites coses o substàncies. I vosaltres, llestos com sou, direu...... "però aital definició no correspon al molt catalanesc mot "estalviar" ???". I jo us contestaré..... "vosaltres ho heu dit... mot catalanesc... però no en santboianés !!!". Doncs si, ladies and gentlemen, des de temps immemorial el fet de "esturviar" es inherent a la idiosincràsia santboiana (i fins i tot, santboianesa !), especialment en els quefers diaris de la població de certa edat. Curiosament, aquesta genuïna expressió no s'ha traslladat a les diferents variants de utilització, no diem "Caixa d'Esturvis de Matafaluga" per exemple..... Les darreres teories suggereixen que la raó de utilitzar aquesta expressió es per diferenciar la acció de "Esturviar-Estalviar" amb relació a l'objecte de cuina que té com a missió impedir que es malmeti la taula o similar amb la extrema escalfor provinent dels recipients que emprem per cuinar (els estalvis de tota la vida...). Que en som de llestos i espavilats els santboians, oi ? Enfi , amics i amigues, fins aqui la sessió d'avui de "El Santboianès, un idioma al teu abast". Com sempre, damen und herren, ens acomiadem de tots vosaltres desitjant que aquestes pinzellades lèxico-lúdico-culturals us siguin profitoses, i esperant els vostres suggeriments i comentaris.
PD. Per cert, els del rumbi-mitjans van palmar. Casum l'olla !!!!
divendres, 2 de maig del 2008
Musiqueta
Encara no heu endivinat qui es aquest geni de la música universal ???
Doncs mentre ho aneu pensant, tanqueu els ulls i al.lucineu amb aquesta absoluta delícia.....
Mes Concrurs
Hola amics i amigues. Després de rebre una quantitat ingent de missatges, missives i senyals de fum reclamant-ho, tornem amb el concrurs !!!. La sèrie de rellotges de sol la donem per acabada, malgrat haver rebut alguna localització nova (gràcies Rosa) que ja anirem a fotografiar.
Així doncs, ladies and gentlemen, encetem un nova sèrie.... les reixes amb data !!!
Si, amics, aquest tipus de treball artesanal es abundós a la nostra inclita i mai-ben-governada Vila, amb multitud de exemples al nostre abast. Reixes més o menys treballades, més o menys lluïdes, mes o menys "afil.ligranades" (es pot dir així ??), pero sempre fruit d'un treball honest, sincer, primari (en el bon sentit, eh!).
I per introduir-nos en el sempre sorprenent món de la reixa començarem amb un exemplar de quasi cent-cinquanta anys situat a la finca del costat de un dels rellotges de sol que hem vist. Facilet, facilet......
Oi que ja heu endevinat on es ??. Doncs apa, digueu-nos la "adreça" d'aquesta reixa i demostreu-nos que no sou uns tanoques desmenjats i coneixeu una mica les cosetes de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila.
Tornarem.
Per cert, els del rumbi-mitjans juguen aquest diumenge un partidás amb els de Vaya !!!.. dolid.
Així doncs, ladies and gentlemen, encetem un nova sèrie.... les reixes amb data !!!
Si, amics, aquest tipus de treball artesanal es abundós a la nostra inclita i mai-ben-governada Vila, amb multitud de exemples al nostre abast. Reixes més o menys treballades, més o menys lluïdes, mes o menys "afil.ligranades" (es pot dir així ??), pero sempre fruit d'un treball honest, sincer, primari (en el bon sentit, eh!).
I per introduir-nos en el sempre sorprenent món de la reixa començarem amb un exemplar de quasi cent-cinquanta anys situat a la finca del costat de un dels rellotges de sol que hem vist. Facilet, facilet......
Oi que ja heu endevinat on es ??. Doncs apa, digueu-nos la "adreça" d'aquesta reixa i demostreu-nos que no sou uns tanoques desmenjats i coneixeu una mica les cosetes de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila.
Tornarem.
Per cert, els del rumbi-mitjans juguen aquest diumenge un partidás amb els de Vaya !!!.. dolid.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)