Santboianès

Hola amics i amigues ! Ja tornem a ser aquí, i aquesta vegada amb la secció estrella d'aquest blog (o bloc, o el que sigui). Efectivament, senyores i senyors, reprenem el nostre repàs a la sabiduria popular viatjant per l'ignot món del... "Santboianès, un idioma al teu abast".
Avui descriurem un mot o expressió verbal característic de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila i de les seves gents. Ens referim a la popular acció de ESTURVIAR

Amb aquesta bonica expressió es designa l'acció de augmentar l'ingrès (o producció) de qualsevol cosa o substància i, sobretot, limitar-ne la despesa o ús. Tot això amb l'anim o intenció de incrementar les existències de dites coses o substàncies. I vosaltres, llestos com sou, direu...... "però aital definició no correspon al molt catalanesc mot "estalviar" ???". I jo us contestaré..... "vosaltres ho heu dit... mot catalanesc... però no en santboianés !!!". Doncs si, ladies and gentlemen, des de temps immemorial el fet de "esturviar" es inherent a la idiosincràsia santboiana (i fins i tot, santboianesa !), especialment en els quefers diaris de la població de certa edat. Curiosament, aquesta genuïna expressió no s'ha traslladat a les diferents variants de utilització, no diem "Caixa d'Esturvis de Matafaluga" per exemple..... Les darreres teories suggereixen que la raó de utilitzar aquesta expressió es per diferenciar la acció de "Esturviar-Estalviar" amb relació a l'objecte de cuina que té com a missió impedir que es malmeti la taula o similar amb la extrema escalfor provinent dels recipients que emprem per cuinar (els estalvis de tota la vida...). Que en som de llestos i espavilats els santboians, oi ? Enfi , amics i amigues, fins aqui la sessió d'avui de "El Santboianès, un idioma al teu abast". Com sempre, damen und herren, ens acomiadem de tots vosaltres desitjant que aquestes pinzellades lèxico-lúdico-culturals us siguin profitoses, i esperant els vostres suggeriments i comentaris.

PD. Per cert, els del rumbi-mitjans van palmar. Casum l'olla !!!!