dimecres, 27 de febrer del 2008
Teiatru
Hola amics i amigues.
Sense més preàmbuls passem a fer una mica de crònica teiatrera, que fa dies que ho tenim abandonat. Vinga, cosetes que hem vist últimament.
1.- CORAL ROMPUT
Enooooooooooooorme composició poética de Vicent Andrés Estellés, i quan diem enoooooooooooooooooooooorme no ho diem per el "tamany", sino per la profunditat, la tendresa, la vida que traspua en tots i cadascun dels passatges i versos. Es una especie de "remake" de l'espectacle que va parir l'Ovidi i en Toti Soler fa uns quants anyets. I es clar, amb aquests antecedents vaig quedar encantat, meravellat, garratibat (la veu de l'Ovidi, per favor !!!!!), esmaperdut, i tot el que volgueu durant tota l'obra.
Un luxe, un plaer, marededeusenyor !!!!!
Muntatge correcte (d'en Joan Ollé, que també té lligams amb la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila, je,je), amb algunes cosetes que no vaig entendre massa bé. Ja se sap, aquests de la faràndula....
Gran Pere Arquillué, gran Montserrat Carulla (que es deu prendre aquesta dona, que cada dia está i ho fa millor ??...), grandiós Toti Soler, terroríficament entranyable Vicent Andrés Estellés i, planant sobre tots nosaltres, la presència sempre estimada de l'Ovidi.
2.- LA FORMA DE LES COSES
Aquesta la vaig anar amb una mica de prevenció davant del desconegut.
I la veritat es que em va agradar. Molt. Sobretot pel que fa al text. Molt bo. Agil, ocurrent, actual, va "dient" coses i aflorant idees sense que te n'adonis.
Després t'assabentes de que l'autor, aquest Neil LaBute es com una espècie de "crack" de la modernitat literària.... es que no es pot ser un ignorant, ja m'ho deia la iaia !.
Total, bé. Direcció d'en Julio Manrique que em va fer una bona impressió (encara que jo, en el fons, no hi entenc gens), perque tot el muntatge em va semblar fàcil, planer, sense complicacions (aparents, es clar).
Interpretacions molt correctes.
Per cert, el final SENSACIONAL !!!!!
3.- BOSCOS ENDINS
Es el musical Into the Woods, del senyor Stephen Sondheim. Amb aixó ja ho he dit tot, oi ?.
Que no sabeu qui es Stephen Sondheim ????
Colla de sapastres, sacrílegs musicals, espècie d'heretges del pentagrama !!!!!. Ja podeu córrer al Glogle, al Iutube, o coses similars per informar-vos !!!.
Com sempre, la producció de Dagoll-Dagom impecable, digne d'un musical d'aquesta envergadura. per cert, algú recorda quina relació va tenir aquesta companyia amb la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila ??. Doncs la va tenir, si senyor !
Bon musical, encara que li faltaria aquella melodia enganxadissa que tothom recorda.....
Interpretació de bon nivell general, amb algun famosillo (mes aviat famosilla) i tot !
Molt recomanable.
I fins aqui la crònica teiatrera d'avui.
Tornarem a parlar de teatre... (de Sant Boi potser ?, del conveni amb l'Atrium potser ?, de la Mostra de Teatre potser, de l'Ateneu potser ?, del teatre del "Sentru" potser ?..... qui lo sá...)
Doncs apa, au revoire (com va dir Voltaire), i a continuació (en el seguent post, que no sé encara com enganxar-ho aqui mateix, leñe !!!) una mica de música com a premi per l'amic Jordi Patordi Cul de Simbordi, que es l'únic que endevina els enigmes arquitectonico-urbanistics de la secció "El Concrurs" !!! (potser perquè es l'únic que participa, je,je).
Tornarem amb més coses.
Sense més preàmbuls passem a fer una mica de crònica teiatrera, que fa dies que ho tenim abandonat. Vinga, cosetes que hem vist últimament.
1.- CORAL ROMPUT
Enooooooooooooorme composició poética de Vicent Andrés Estellés, i quan diem enoooooooooooooooooooooorme no ho diem per el "tamany", sino per la profunditat, la tendresa, la vida que traspua en tots i cadascun dels passatges i versos. Es una especie de "remake" de l'espectacle que va parir l'Ovidi i en Toti Soler fa uns quants anyets. I es clar, amb aquests antecedents vaig quedar encantat, meravellat, garratibat (la veu de l'Ovidi, per favor !!!!!), esmaperdut, i tot el que volgueu durant tota l'obra.
Un luxe, un plaer, marededeusenyor !!!!!
Muntatge correcte (d'en Joan Ollé, que també té lligams amb la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila, je,je), amb algunes cosetes que no vaig entendre massa bé. Ja se sap, aquests de la faràndula....
Gran Pere Arquillué, gran Montserrat Carulla (que es deu prendre aquesta dona, que cada dia está i ho fa millor ??...), grandiós Toti Soler, terroríficament entranyable Vicent Andrés Estellés i, planant sobre tots nosaltres, la presència sempre estimada de l'Ovidi.
2.- LA FORMA DE LES COSES
Aquesta la vaig anar amb una mica de prevenció davant del desconegut.I la veritat es que em va agradar. Molt. Sobretot pel que fa al text. Molt bo. Agil, ocurrent, actual, va "dient" coses i aflorant idees sense que te n'adonis.
Després t'assabentes de que l'autor, aquest Neil LaBute es com una espècie de "crack" de la modernitat literària.... es que no es pot ser un ignorant, ja m'ho deia la iaia !.
Total, bé. Direcció d'en Julio Manrique que em va fer una bona impressió (encara que jo, en el fons, no hi entenc gens), perque tot el muntatge em va semblar fàcil, planer, sense complicacions (aparents, es clar).
Interpretacions molt correctes.
Per cert, el final SENSACIONAL !!!!!
3.- BOSCOS ENDINS
Es el musical Into the Woods, del senyor Stephen Sondheim. Amb aixó ja ho he dit tot, oi ?.
Que no sabeu qui es Stephen Sondheim ????
Colla de sapastres, sacrílegs musicals, espècie d'heretges del pentagrama !!!!!. Ja podeu córrer al Glogle, al Iutube, o coses similars per informar-vos !!!.
Com sempre, la producció de Dagoll-Dagom impecable, digne d'un musical d'aquesta envergadura. per cert, algú recorda quina relació va tenir aquesta companyia amb la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila ??. Doncs la va tenir, si senyor !
Bon musical, encara que li faltaria aquella melodia enganxadissa que tothom recorda.....
Interpretació de bon nivell general, amb algun famosillo (mes aviat famosilla) i tot !
Molt recomanable.
I fins aqui la crònica teiatrera d'avui.
Tornarem a parlar de teatre... (de Sant Boi potser ?, del conveni amb l'Atrium potser ?, de la Mostra de Teatre potser, de l'Ateneu potser ?, del teatre del "Sentru" potser ?..... qui lo sá...)
Doncs apa, au revoire (com va dir Voltaire), i a continuació (en el seguent post, que no sé encara com enganxar-ho aqui mateix, leñe !!!) una mica de música com a premi per l'amic Jordi Patordi Cul de Simbordi, que es l'únic que endevina els enigmes arquitectonico-urbanistics de la secció "El Concrurs" !!! (potser perquè es l'únic que participa, je,je).
Tornarem amb més coses.
dilluns, 18 de febrer del 2008
Concrurs i més
Hola amics i amigues.
En el post anterior vaig ser una mica ingenu, ja que l'enigma "arquitectònic" tampoc era tant difícil. Oi, Sr. Anònim ??. Efectivament la placa en qüestió está situada a la Torre del Sol, carrer Joan Bardina, on abans suposo que devia estar la entrada del servei.
Per tant, premi per al Sr. Anònim (per cert, es omnipresent, el trobo per tot arreu !!), una de musiqueta que m'agrada....
http://www.youtube.com/watch?v=OEMJKwb97cs
I seguim amb el Concrurs, i continuem amb façanes curioses/destacades/numerades....
A veure aquesta.... Algú sap on es ????
Algú sap que signifiquen les lletres ???
Sr. Jordi, Sr. Anònim, demostreu el que sabeu !!!
I, per rematar, reprenem una secció certament i injusta oblidada. Ja ho sé, ho esteu desitjant, esteu delint per tornar a il.lustrar-vos amb........ El Santboianès, un idioma al teu abast !!
I avui, ens introduirem en l'ignot món de la dietètica i la gastronomia per exposar un mot clarament representatiu del santboianés mes nostrat, especialment dins l'ambit sociològic de les edats mes o menys avançades...
Ens referim al.... LLAGURT
Amb aquest mot o expresió oral ens referim al producte provinent de la fermentació de la llet amb una sèrie de bacteris de nom irreproduible i que ens confereix una sèrie interminable de beneficis a la nostra salut física, mental, espiritual i, àdhuc esportiva (i si no em creieu, recordeu quina era la principal font d'alimentació del nostre Hristo, el trepija-àrbitres, búlgar tot ell).
Aquest magnífic producte lacteo-fermentatiu també es pot conèixer com a "Yoghourt", "Yogur", "Iogur", "Iugur", i moltes altres acepcions. En cap d'elles, però, hi trobem el més pur aroma de la parla santboianesa de llarga tradició i elevat promig d'edat.
Per cert, a veure si sou llestos, i algú es capaç d'explicar l'estret lligam que hi ha entre aquest producte mai-ben-ponderat (en concret una marca) i la nostra mai-ben-governada Vila.
Doncs apa, senyores i senyors, ladies and gentlemen, damen und herren, per avui ja ens hem il.lustrat prou, oi ?.
Recordem que s'accepten sug.gerències i propostes (deshonestes si pot ser).
Abstenir-se fil.lòlegs professionals, polítics en actiu i altre tipus de gent sospitosa.
Amén
En el post anterior vaig ser una mica ingenu, ja que l'enigma "arquitectònic" tampoc era tant difícil. Oi, Sr. Anònim ??. Efectivament la placa en qüestió está situada a la Torre del Sol, carrer Joan Bardina, on abans suposo que devia estar la entrada del servei.
Per tant, premi per al Sr. Anònim (per cert, es omnipresent, el trobo per tot arreu !!), una de musiqueta que m'agrada....
http://www.youtube.com/watch?v=OEMJKwb97cs
I seguim amb el Concrurs, i continuem amb façanes curioses/destacades/numerades....
A veure aquesta.... Algú sap on es ????
Algú sap que signifiquen les lletres ???
Sr. Jordi, Sr. Anònim, demostreu el que sabeu !!!
I, per rematar, reprenem una secció certament i injusta oblidada. Ja ho sé, ho esteu desitjant, esteu delint per tornar a il.lustrar-vos amb........ El Santboianès, un idioma al teu abast !!
I avui, ens introduirem en l'ignot món de la dietètica i la gastronomia per exposar un mot clarament representatiu del santboianés mes nostrat, especialment dins l'ambit sociològic de les edats mes o menys avançades...
Ens referim al.... LLAGURT
Amb aquest mot o expresió oral ens referim al producte provinent de la fermentació de la llet amb una sèrie de bacteris de nom irreproduible i que ens confereix una sèrie interminable de beneficis a la nostra salut física, mental, espiritual i, àdhuc esportiva (i si no em creieu, recordeu quina era la principal font d'alimentació del nostre Hristo, el trepija-àrbitres, búlgar tot ell).
Aquest magnífic producte lacteo-fermentatiu també es pot conèixer com a "Yoghourt", "Yogur", "Iogur", "Iugur", i moltes altres acepcions. En cap d'elles, però, hi trobem el més pur aroma de la parla santboianesa de llarga tradició i elevat promig d'edat.
Per cert, a veure si sou llestos, i algú es capaç d'explicar l'estret lligam que hi ha entre aquest producte mai-ben-ponderat (en concret una marca) i la nostra mai-ben-governada Vila.
Doncs apa, senyores i senyors, ladies and gentlemen, damen und herren, per avui ja ens hem il.lustrat prou, oi ?.
Recordem que s'accepten sug.gerències i propostes (deshonestes si pot ser).
Abstenir-se fil.lòlegs professionals, polítics en actiu i altre tipus de gent sospitosa.
Amén
divendres, 1 de febrer del 2008
Mes Croncrurs !!
Doncs si, l'amic Jordi la va endevinar, al carrer Pi i Margall, 52. Fàcil, fàcil, fàcil, oi que si ?.
I com a premi, una mica de música. Quina? Doncs la que a mi m'agrada, je, je.
http://www.youtube.com/watch?v=tBWcSc3nPow
Molt bé. I ara, com que som a tocar del cap de setmana, en posarem una de no tant facilona, a veure si sou tant observadors i badocs com en l'anterior.
Aquesta també és en un lloc de pas, i és en un edifici nostrat de la nostra ínclita i mai-ben-governada vila....... i "hasta aqui puedo leer....."
ON ES AIXÓOOOO ????
La solució, properament....
I com a premi, una mica de música. Quina? Doncs la que a mi m'agrada, je, je.
http://www.youtube.com/watch?v=tBWcSc3nPow
Molt bé. I ara, com que som a tocar del cap de setmana, en posarem una de no tant facilona, a veure si sou tant observadors i badocs com en l'anterior.
Aquesta també és en un lloc de pas, i és en un edifici nostrat de la nostra ínclita i mai-ben-governada vila....... i "hasta aqui puedo leer....."
ON ES AIXÓOOOO ????La solució, properament....
divendres, 25 de gener del 2008
Mes Teiatru
Hola amics i amigues. Per fi tinc un momentet per escriure alguna cosa, encara que sigui de passada.
Avui comentari de teiatru, mes que res per que he anat a veure alguna coseta, i sempre ve de gust comentar-ho (i criticar també, je,je).
Total ....
Dissabte passat, Teatre Coliseum, BCN. Retorn al passat. La Cubana.
Si senyors, "Comeme el coco, negro" !!!!! Tremenda animalada perpretada per els components (nous i vells) d'aquesta companyia sitgetana, comandats per en Jordi Milán, tremendo com sempre. Aquests de La Cubana sempre m'han semblat uns tipus absolutament genials, que per sobre de tot, s'ho passen teta fent comèdia (com deien els iaios). I a sobre ho fan de primera divisió. I sense pretensions trascedentalistes. Teiatru del bó, i fora !!!. Qui no recorda des de "La tempestat", fins a la "Cegada de amor", passant per el "Cubana's Marathon Dancing", i molts d'altres.
Per cert, el recuperat teatre Coliseum es espectacular !!!.
Nota final: un 10. (No té massa valor, perque soc un forofo de la Cubana, no sé si s'ha notat massa).
Més.
Diumenge passat. Teatre Romea
, BCN. Teatre i música.
, BCN. Teatre i música.Pero no música, musiqueta... No, no, es tractava de MUSICA !!
La temática era un muntatge sobre uns textes de Pushkin referents al final tragic de W.A. Mozart a mans del Mestre Salieri (cosa absolutament falsa, com s'ha demostrat abastament...) i el rerefons del Rèquiem que no va poder acabar. Amb música en directe. Piano, contrabaix, clarinet, i vuit magnífiques veus, fent-nos gaudir de veritat amb fragments del Rèquiem i alguna coseta més. Actors: Quim Lecina (que també es l'ideòleg d'aquesta producció), i en Toni Sevilla. La veritat (aixó imagineu-vos que ho dic en veu baixa) es que la part musical va esser molt més reeixida i brillant que la part purament actoral, sobretot pel que fa l'amic Lecina. Ale, ja he rajat !!
Enfi, nota final: un 8, per que també son fan de W.A. Mozart ( un absolut GENI, com J. Cruyff o l'inventor dels escuradents rodons)
Pos ale, ja hem fet la crónica teiatrera del cap de setmana.
Ah! Felicitats als senyors de la Cia. Teatral Carpe Diem Terrorificum (es diu així, oi?) , per existir i tenir un bloc, i als Srs. de "La Generación de Arena" per estrenar el curt.
No us conec de res, pero m'agradaria fer-ho
Tornaré aviat
dimarts, 8 de gener del 2008
El Croncrurs II
Hola amics i amigues !
Una vegada superada la voràgine nadalenca (sopars, dinars, Pastorets, concerts, torrons, cava, escudelles, canelons, cotillons, etc, etc.) tornem, per fi, a la aparent normalitat.
I, per tant, reemprenem (es diu aixi ?) les seccions habituals d'aquest bloc. Som-hi.
El Croncrurs !!!!
Quina decepció, senyores i senyors, ni una resposta correcta a la qüestió plantejada als posts anteriors, sobre on era aquella inscripció de "Año 1909" !!!. Bé, la veritat es que no hem rebut cap resposta, correcta o no............
Es que no us hi fixeu quan passejeu per la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila ?. Potser es que ni tant sols passejeu ? Aquests dies d'esbarjo tampoc ??. O es que us fa mandra contestar (més que res per si la espifieu...) ???.
Sigui com sigui, la resposta era senzilla. Aquesta inscripció es en un lloc on segur que tots vosaltres hi heu passat i hi passeu constantment. Es a la Rambla Rafel Casanova (si, si, a la Rambla !!), concretament al nº 24.
Buenu, vaaale, la propera será més faciletaaaaaa.
Doncs vinga, premi a qui endevini i localitzi aquesta façana que, per cert, també porta l'any 1909 al frontis.
Aquesta está xupadeta, oi ?
De moment continuem sense premis per al que ho endevinin, ho estem treballant.......
Doncs ale, demostreu que coneixeu una mica la nostra ínclita i mai-ben-governada vila, caram !!
Continuará (potser amb una nova entrega de "Santboianès, un idioma al teu abast" ??)
Una vegada superada la voràgine nadalenca (sopars, dinars, Pastorets, concerts, torrons, cava, escudelles, canelons, cotillons, etc, etc.) tornem, per fi, a la aparent normalitat.
I, per tant, reemprenem (es diu aixi ?) les seccions habituals d'aquest bloc. Som-hi.
El Croncrurs !!!!
Quina decepció, senyores i senyors, ni una resposta correcta a la qüestió plantejada als posts anteriors, sobre on era aquella inscripció de "Año 1909" !!!. Bé, la veritat es que no hem rebut cap resposta, correcta o no............
Es que no us hi fixeu quan passejeu per la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila ?. Potser es que ni tant sols passejeu ? Aquests dies d'esbarjo tampoc ??. O es que us fa mandra contestar (més que res per si la espifieu...) ???.
Sigui com sigui, la resposta era senzilla. Aquesta inscripció es en un lloc on segur que tots vosaltres hi heu passat i hi passeu constantment. Es a la Rambla Rafel Casanova (si, si, a la Rambla !!), concretament al nº 24.
Buenu, vaaale, la propera será més faciletaaaaaa.
Doncs vinga, premi a qui endevini i localitzi aquesta façana que, per cert, també porta l'any 1909 al frontis.
Aquesta está xupadeta, oi ?
De moment continuem sense premis per al que ho endevinin, ho estem treballant.......
Doncs ale, demostreu que coneixeu una mica la nostra ínclita i mai-ben-governada vila, caram !!
Continuará (potser amb una nova entrega de "Santboianès, un idioma al teu abast" ??)
diumenge, 23 de desembre del 2007
Nadal
Només desitjar-vos a tots (i totes, òbviament) unes bones festes i una gran entrada-sortida de any vell-nou !!
NADAL
A Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar
Joan Salvat-Papasseït
Continuará.......
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
