Santboianès

Hola amics i amigues ! Ja tornem a ser aquí, i aquesta vegada amb la secció estrella d'aquest blog (o bloc, o el que sigui). Efectivament, senyores i senyors, reprenem el nostre repàs a la sabiduria popular viatjant per l'ignot món del... "Santboianès, un idioma al teu abast".
Avui descriurem un mot o expressió verbal característic de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila i de les seves gents. Ens referim a la popular acció de ESTURVIAR

Amb aquesta bonica expressió es designa l'acció de augmentar l'ingrès (o producció) de qualsevol cosa o substància i, sobretot, limitar-ne la despesa o ús. Tot això amb l'anim o intenció de incrementar les existències de dites coses o substàncies. I vosaltres, llestos com sou, direu...... "però aital definició no correspon al molt catalanesc mot "estalviar" ???". I jo us contestaré..... "vosaltres ho heu dit... mot catalanesc... però no en santboianés !!!". Doncs si, ladies and gentlemen, des de temps immemorial el fet de "esturviar" es inherent a la idiosincràsia santboiana (i fins i tot, santboianesa !), especialment en els quefers diaris de la població de certa edat. Curiosament, aquesta genuïna expressió no s'ha traslladat a les diferents variants de utilització, no diem "Caixa d'Esturvis de Matafaluga" per exemple..... Les darreres teories suggereixen que la raó de utilitzar aquesta expressió es per diferenciar la acció de "Esturviar-Estalviar" amb relació a l'objecte de cuina que té com a missió impedir que es malmeti la taula o similar amb la extrema escalfor provinent dels recipients que emprem per cuinar (els estalvis de tota la vida...). Que en som de llestos i espavilats els santboians, oi ? Enfi , amics i amigues, fins aqui la sessió d'avui de "El Santboianès, un idioma al teu abast". Com sempre, damen und herren, ens acomiadem de tots vosaltres desitjant que aquestes pinzellades lèxico-lúdico-culturals us siguin profitoses, i esperant els vostres suggeriments i comentaris.

PD. Per cert, els del rumbi-mitjans van palmar. Casum l'olla !!!!

Concrurs i més

Hola amics i amigues.

En el post anterior vaig ser una mica ingenu, ja que l'enigma "arquitectònic" tampoc era tant difícil. Oi, Sr. Anònim ??. Efectivament la placa en qüestió está situada a la Torre del Sol, carrer Joan Bardina, on abans suposo que devia estar la entrada del servei.

Per tant, premi per al Sr. Anònim (per cert, es omnipresent, el trobo per tot arreu !!), una de musiqueta que m'agrada....

http://www.youtube.com/watch?v=OEMJKwb97cs

I seguim amb el Concrurs, i continuem amb façanes curioses/destacades/numerades....

A veure aquesta.... Algú sap on es ????

Algú sap que signifiquen les lletres ???




Sr. Jordi, Sr. Anònim, demostreu el que sabeu !!!

I, per rematar, reprenem una secció certament i injusta oblidada. Ja ho sé, ho esteu desitjant, esteu delint per tornar a il.lustrar-vos amb........ El Santboianès, un idioma al teu abast !!

I avui, ens introduirem en l'ignot món de la dietètica i la gastronomia per exposar un mot clarament representatiu del santboianés mes nostrat, especialment dins l'ambit sociològic de les edats mes o menys avançades...

Ens referim al.... LLAGURT

Amb aquest mot o expresió oral ens referim al producte provinent de la fermentació de la llet amb una sèrie de bacteris de nom irreproduible i que ens confereix una sèrie interminable de beneficis a la nostra salut física, mental, espiritual i, àdhuc esportiva (i si no em creieu, recordeu quina era la principal font d'alimentació del nostre Hristo, el trepija-àrbitres, búlgar tot ell).

Aquest magnífic producte lacteo-fermentatiu també es pot conèixer com a "Yoghourt", "Yogur", "Iogur", "Iugur", i moltes altres acepcions. En cap d'elles, però, hi trobem el més pur aroma de la parla santboianesa de llarga tradició i elevat promig d'edat.

Per cert, a veure si sou llestos, i algú es capaç d'explicar l'estret lligam que hi ha entre aquest producte mai-ben-ponderat (en concret una marca) i la nostra mai-ben-governada Vila.

Doncs apa, senyores i senyors, ladies and gentlemen, damen und herren, per avui ja ens hem il.lustrat prou, oi ?.
Recordem que s'accepten sug.gerències i propostes (deshonestes si pot ser).
Abstenir-se fil.lòlegs professionals, polítics en actiu i altre tipus de gent sospitosa.

Amén

Apa, som-hi !!

Per fi m'he decidit !. Ja es difícil ja, aixó de arrencar a escriure una mica. Sobretot quan veus que hi ha gent que té (o fa) blocs molt ben treballats, amb cara i ulls, amb substància i aparença.
Enfi, com diria aquell... "Adelanteeeeeeeeeeeee" !!!
Diuen que els gossos s'assemblen tots als seus amos, oi?. Doncs amb aixó dels blocs deu passar el mateix. Per aixó aquest será (o es) un bloc inconstant, intermitent, postejat a batzegades, pero la intenció es que sigui molt, molt, molt de la conya. Total per quatre dies que hem de passar aquí, doncs passem-los el millor possible, oi ?.
Ja anireu veient les meves passions i/o odis, les meves dèries, que m'atrau i que no.....
TOTAL..
Començarem creant una secció d'aquest bloc que espero que es converteixi en mítica i de consulta indispensable per a tots els ciutadans/nes de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila.
La secció "EL SANTBOIANÈS, UN IDIOMA AL TEU ABAST..."
En aquesta secció tractarem d'aquells termes, mots i/o expressions pròpies o característiques de la parla habitual o popular dels nostres conciutadans, potser també extensives a altres terres de la nostra comarca baixllobregatina.
Aquesta secció la encetarem amb un mot absolutament propi i exemple cabdal del Santboianés més nostrat.: "RUMBI"
Efectivament, senyores i senyors, amb aquesta expressió es designa una pràctica pressuntament esportiva, on trenta individus (quinze i quinze) en calça curta (amb excepcions quan fa fred o es tracta de individus delicats...) es disputen la possessió de una bimba amb forma de meló, tot aprofitant qualsevol ocasió per estomacar qualsevol individu de l'altre bàndol.
El mot en qüestió es derivat de la poc afortunada expressió anglesa "RUGBY", nom de una bonica població (suposo, perquè no hi estat mai) anglesa, que va adoptar el nom d'aquest pressumpte esport (o va ser al revés ??).
Val a dir que, en el fons, la lluita per la pilota, etc. es una mera excusa per poder posar-se fins el capdamunt de cervesa i altres begudes espirituoses una vegada acabat el temps reglamentari de joc.

Veieu unes imatges il.lustratives

























A la nostra ínclita i mai-ben-governada vila aquest esport (el RUMBI) es tradició i els nostres conciutadans són famosos arreu dels diferents continents per la seva destresa i habilitat en la pràctica del mateix (especialment en l'apartat de cervesa i altres begudes espirituoses).
Fins aquí la secció "El santboianés, un idioma al teu abast" d'avui.
Evidentment, s'agrairán aportacions sobre el mot d'avui, comentaris positius, i ensabonamentes. Abstenir-se fil.lòlegs i llicenciats en llengues (vives o mortes).
Continuarem properament amb aquesta secció i d'altres.