Teiatru

Hola amics i amigues. Una mica de crònica del darrer que hem vist...

EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÁ
Ho te tot per triomfar. Text (Bertolt Brecht, que més voleu ??), intèrprets (Lizarán, Marco, Banacolocha, etc), direcció (Oriol Broggi), espai escènic (Nacional, sala gran), pero..... quan hi vàrem anar la sala era mig buida literalment, al 50 %. La veritat es que no li vaig trobar massa justificació. A mi em va agradar, i força. La Lizarán tremenda!!. La resta del "elenco artístico" molt bé. El muntatge escenogràfic espectacular i imaginatiu. La direcció em va semblar molt correcta, pero........tots els muntatges que li hem vist a l'Oriol Broggi han estat en espai "petit"i em va fer l'efecte que en aquest primer muntatge en espai inmens va voler "posar-ho" tot de cop i a la vegada, com si volgues plasmar totes les seves idees i conceptes teatrals al mateix temps. No sé, amics i amigues, si m'heu entés. Ara que ho rellegeixo, jo tampoc ho entenc massa, ja,ja. TOTAL: Em va agradar. Brecht, Lizarán, bona barreja, si senyor !!

UN FILL, UN LLIBRE, UN ARBRE
A l'inrevés que l'anterior. El misteri del desconegut. A la sala Tallers del Nacional, dins del cicle T6. Autor novell.
Plantejament i escenografia original. El text el vaig trobar correcte, amb una miqueta de "alts-i-baixos" (es diu així ??), pero que "circulava" força bé, sense embussos de trànsit.
Treball actoral correcte, amb un Pere-Anton Muñoz sempre efectiu, i la veterania d'en Pep Ferrer.
No em va desagradar......
Demá aniré a veure mes cosetes. Jo us ho explicaré.....

Teiatru

Hola amics i amigues.
Sense més preàmbuls passem a fer una mica de crònica teiatrera, que fa dies que ho tenim abandonat. Vinga, cosetes que hem vist últimament.
1.- CORAL ROMPUT
Enooooooooooooorme composició poética de Vicent Andrés Estellés, i quan diem enoooooooooooooooooooooorme no ho diem per el "tamany", sino per la profunditat, la tendresa, la vida que traspua en tots i cadascun dels passatges i versos. Es una especie de "remake" de l'espectacle que va parir l'Ovidi i en Toti Soler fa uns quants anyets. I es clar, amb aquests antecedents vaig quedar encantat, meravellat, garratibat (la veu de l'Ovidi, per favor !!!!!), esmaperdut, i tot el que volgueu durant tota l'obra.
Un luxe, un plaer, marededeusenyor !!!!!
Muntatge correcte (d'en Joan Ollé, que també té lligams amb la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila, je,je), amb algunes cosetes que no vaig entendre massa bé. Ja se sap, aquests de la faràndula....
Gran Pere Arquillué, gran Montserrat Carulla (que es deu prendre aquesta dona, que cada dia está i ho fa millor ??...), grandiós Toti Soler, terroríficament entranyable Vicent Andrés Estellés i, planant sobre tots nosaltres, la presència sempre estimada de l'Ovidi.

2.- LA FORMA DE LES COSES
Aquesta la vaig anar amb una mica de prevenció davant del desconegut.
I la veritat es que em va agradar. Molt. Sobretot pel que fa al text. Molt bo. Agil, ocurrent, actual, va "dient" coses i aflorant idees sense que te n'adonis.
Després t'assabentes de que l'autor, aquest Neil LaBute es com una espècie de "crack" de la modernitat literària.... es que no es pot ser un ignorant, ja m'ho deia la iaia !.
Total, bé. Direcció d'en Julio Manrique que em va fer una bona impressió (encara que jo, en el fons, no hi entenc gens), perque tot el muntatge em va semblar fàcil, planer, sense complicacions (aparents, es clar).
Interpretacions molt correctes.
Per cert, el final SENSACIONAL !!!!!

3.- BOSCOS ENDINS








Es el musical Into the Woods, del senyor Stephen Sondheim. Amb aixó ja ho he dit tot, oi ?.
Que no sabeu qui es Stephen Sondheim ????
Colla de sapastres, sacrílegs musicals, espècie d'heretges del pentagrama !!!!!. Ja podeu córrer al Glogle, al Iutube, o coses similars per informar-vos !!!.
Com sempre, la producció de Dagoll-Dagom impecable, digne d'un musical d'aquesta envergadura. per cert, algú recorda quina relació va tenir aquesta companyia amb la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila ??. Doncs la va tenir, si senyor !
Bon musical, encara que li faltaria aquella melodia enganxadissa que tothom recorda.....
Interpretació de bon nivell general, amb algun famosillo (mes aviat famosilla) i tot !
Molt recomanable.
I fins aqui la crònica teiatrera d'avui.
Tornarem a parlar de teatre... (de Sant Boi potser ?, del conveni amb l'Atrium potser ?, de la Mostra de Teatre potser, de l'Ateneu potser ?, del teatre del "Sentru" potser ?..... qui lo sá...)
Doncs apa, au revoire (com va dir Voltaire), i a continuació (en el seguent post, que no sé encara com enganxar-ho aqui mateix, leñe !!!) una mica de música com a premi per l'amic Jordi Patordi Cul de Simbordi, que es l'únic que endevina els enigmes arquitectonico-urbanistics de la secció "El Concrurs" !!! (potser perquè es l'únic que participa, je,je).

Tornarem amb més coses.

Mes Teiatru

Hola amics i amigues. Per fi tinc un momentet per escriure alguna cosa, encara que sigui de passada.

Avui comentari de teiatru, mes que res per que he anat a veure alguna coseta, i sempre ve de gust comentar-ho (i criticar també, je,je).

Total ....

Dissabte passat, Teatre Coliseum, BCN. Retorn al passat. La Cubana.

Si senyors, "Comeme el coco, negro" !!!!! Tremenda animalada perpretada per els components (nous i vells) d'aquesta companyia sitgetana, comandats per en Jordi Milán, tremendo com sempre.

Aquests de La Cubana sempre m'han semblat uns tipus absolutament genials, que per sobre de tot, s'ho passen teta fent comèdia (com deien els iaios). I a sobre ho fan de primera divisió. I sense pretensions trascedentalistes. Teiatru del bó, i fora !!!. Qui no recorda des de "La tempestat", fins a la "Cegada de amor", passant per el "Cubana's Marathon Dancing", i molts d'altres.

Per cert, el recuperat teatre Coliseum es espectacular !!!.

Nota final: un 10. (No té massa valor, perque soc un forofo de la Cubana, no sé si s'ha notat massa).

Més.

Diumenge passat. Teatre Romea, BCN. Teatre i música.

Pero no música, musiqueta... No, no, es tractava de MUSICA !!

La temática era un muntatge sobre uns textes de Pushkin referents al final tragic de W.A. Mozart a mans del Mestre Salieri (cosa absolutament falsa, com s'ha demostrat abastament...) i el rerefons del Rèquiem que no va poder acabar. Amb música en directe. Piano, contrabaix, clarinet, i vuit magnífiques veus, fent-nos gaudir de veritat amb fragments del Rèquiem i alguna coseta més. Actors: Quim Lecina (que també es l'ideòleg d'aquesta producció), i en Toni Sevilla. La veritat (aixó imagineu-vos que ho dic en veu baixa) es que la part musical va esser molt més reeixida i brillant que la part purament actoral, sobretot pel que fa l'amic Lecina. Ale, ja he rajat !!

Enfi, nota final: un 8, per que també son fan de W.A. Mozart ( un absolut GENI, com J. Cruyff o l'inventor dels escuradents rodons)

Pos ale, ja hem fet la crónica teiatrera del cap de setmana.

Ah! Felicitats als senyors de la Cia. Teatral Carpe Diem Terrorificum (es diu així, oi?) , per existir i tenir un bloc, i als Srs. de "La Generación de Arena" per estrenar el curt.

No us conec de res, pero m'agradaria fer-ho

Tornaré aviat

Teiatru i altres comèdies....

Hola buenes !! Ja tornem a ser aquí.

Avui encetem una altra secció. "El teiatru i altres comèdies....". Com que el bloc es diu Cosetes de Sant Boi sería llògic pensar que parlarem del teatre (o teiatru en Santboianès estricte) que es fa a Sant Boi. Perque la veritat es que a Sant Boi ES FA TEATRE, i no només ens referim a les representacions esperpèntiques d'alguns responsables i capdavanters de la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila....

Doncs sí! Hi ha teatre. Bo i dolent. Millor i pitjor. Brillant i menys lluit. Pero sempre heroic. Perque la veritat es que es una autèntica heroicitat fer teatre (o altres comèdies i arts en general) a la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila, on diuen que fa temps hi havien fins a CINC sales de cinema i QUATRE sales de teatre.

Que queda avui ?. Cinema: Rien de rien, niente, res de res, nothing !!! (Cine-clubs apart, es clar...)

Teatre: Una sala "desconeguda" (la de l'Hospital Psiquiàtric Masculí), dues sales "mortes" (la de l'Ateneu Santboiá i la de l'Ateneu Familiar, malgrat els esforços de alguns per mantenir-les vives), una sala en perill de mort (la del Centre Parroquial), i unes quantes sales polivalents municipals, no aptes per fer teatre de veritat.

Els que tenim una edat (o dues !!) encara recordem amb "gallina de piel" els assajos i pre-estrenes de Dagoll-Dagom a l'Ateneu Santboiá.

Enfi. En continuarem parlant..... (I un Auditori ? No pot ser que vinguin gent com la Simfónica del Vallès, i actuin... Calla ! ja t'he dit que en parlarem, oi ?. Si, pero es que vaig a Viladecans i.. Te quieres callar !!!!!!. Buenu,buenu......... pero en parlarem, eh !)

Després d'aquesta interrupció del subconscient anem al gra. Farem una mica de crónica de espectacles que hem vist darrerament, mes que res per fer-me el xulo de que vaig al teiatru a la capital.

A saber......

1.- RUDDIGOR O LA NISSAGA MALEIDA

Al Versus Teatre, un teatre "capsa de llumins". Només us haig de dir que per anar a platea s'ha de passar pel mig de l'escenari. O sigui que si a mitja obra vols marxar, no pots!.
La obra es un musical (opereta) de Gilbert & O'Sullivan (res a veure amb el llefiscós cantant dels anys 80 (?)). Aquests son els mateixos autors del "Mikado". Bona.

Intèrprets: Colla de jovenalla sortida de l'Institut del Teatre, especialitat musicals. Música en directe (un piano i s'acabat !). Bones veus, molt d'entusiasme.

Resum: Em va agradar. La recomano.

2.- L'ONCLE VÀNIA

A la Biblioteca de Catalunya. Veure teatre aqui es impressionant !

Aqui no hi ha "trampa ni cartón". Res de efectes especials, llums les imprescindibles, decorats-atrezzo el mínim. Els actors, el texte i tu. No hi ha més. Pots sentir la suor, pots arribar a olorar-los, pots apreciar cada arruga de la pell, cada expressió , cada gest, cada mirada, cada..... TOOOOT !!

La obra: "L'Oncle Vània" de Anton Txekhov (s'escriu així, oi?)

Buenuuuuuuuuu.... es rus. La fatalitat. El destí. En recordava al Van Gaal: Siempre negatiffo !!. Ui ! Si estic parlant de un classicás...Enfi, iconoclasta que es un!

Els actors: Consagrats. No em feu dir noms, que no m'en recordo..

Resum: Bé. Professional. Amb alts i baixos. La recomano ? Psé.

3.- CIRC CRIC

No hi poso cap imatge, perque vaig amb presses.

Lloc: Carpa al Mercat de les Flors.

La obra: El de sempre, o sigui,............... GENIAL !!! Circ sense feres, amb dignitat, "savoir faire", números variats (el tipus dels barrets, impressionant !!!!), música de qualitat en directe (gran Victor Amman), enfi....

Els intèrprets molt bé. Sensacional en Leandre....

Resum: Jajajajajajajajajajajajajajajajajajaj (pausa per la tendresa) jajajajajajajajajajajajajaj (pausa per la reflexió) jajajajajajajajajajajajajaja (pausa per comprar un nas de pallasso-sense-fronteres) JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJ !!!!

La recomano: SI !!!!!

Per cert, m'han arribat rumors de que igual apareixen per la nostra ínclita i mai-ben-governada Vila. Algú sap alguna cosa ????

Doncs apa ! Ja hem fet la crònica teiatrera. M'en vaig a dinar !

CONTINUARÁ